Sota les llums tremoloses d'un barri antic Les venes foradades Se sent morir És una dona marcada pel seu destí Agulles gastades fan el seu llit
Sent com la mort li besa els llavis Sent pel seu cos la veritat
Tornada: Que la vida se li escapa No hi pot fer res No té cap esparança Nascut per morir
Trenca amb un crit el silenci Ple de dolor La llum de l'alba plora pels dos Porta dins seu una vida Fruit d'un gran amor Quina ironia, l'infern serà el seu món
Sent com els llavis se li assequen La sang bullent li crema el cap
Tornada:
Entre les boires del somni Fugint de tots Morint s'allunya L'últim amor Nascut per no viure la vida Sense cavall No té paraules per suplicar
Sent que la mare no l'agafa Un aire fred l'està envoltant